Llum

Desperta encuriosida,
la llum, voleia...
damunt d'un núvol blau,
crepitant, encén el cel.
Efímeres pinzellades
de foc, juguen amb el color.
Tot és lent i màgic...
i la llum travessa l'espai,
i el temps es desfà...
en un mar de llum etèria

Els ulls

He vist els teus ulls,
silenciosos, parlant-me...

No ha calgut cap paraula,
cap mot ha perturbat
el silenci de la tarda.

Només els ulls,
només la melodia
d'una mirada, parlant-me...

L'enigma de la nit

Sóc el somni que pernocta
dins els teus ulls,
plàcid...va encenent la nit.
Sóc la melodia que desperta
els sentits,
la carícia efímera del somni.
Sóc el bes ansiós de la lluna,
l'enigma de la nit.

Som

Aromes d'un capvespre 

encès...

còmplices de la nit.

Som navegants 

d'un mar efímer,

som la carícia 
que abriga el somni,

el despertar d'un desig.

Aromes d'un capvespre 

encès...

còmplices de la nit.

Som el que sentim.

Mirades d'aigua

Mirant-nos els ulls,   
sense parlar,      

tot s'omple de sentit.
A fora plou,
i l'aigua acarona
el vidre entelat.
Dolços, els llavis,
cerquen la pell.
Tèbies, les mans,
acaricien el cos.
Neix el desig.
A fora plou,
i l'aigua pinta
la nuesa
dels ulls al mirall.

Potser...

Potser m'has cercat de nit,
quan la llum s'apaga,
i el silenci aguditza el so.
Potser m'has llegit,
i el vers t'ha copsat
els sentits...
Potser ha estat el destí
qui ens ha unit.
I ara som aquí,
en el mar plàcid del desig,
cercant carícies noves,
desfent silencis antics,
corpresos l'un de l'altre,
ávids de petons...
Tu i jo,
dins l'esfera d'un temps
que creix.

La veu del castell

La brisa va desfent silencis,
la remor del vent,
du l'aroma d'una veu passada...
un polsim de records
s'incrusten dins la pedra.
Cada racó guarda un secret,
una història, una època.
Cada batec guarda una vivència,
un alè, un sospir...

El ressò d'una veu, viu dins la pedra.

L'aroma del record

Vas desar l'aroma gèlid
de l'hivern
en el calaix dels records...
amb el clar convenciment
de no tornar a percebre'l.
Vas desar les ombres
en el mirall de les absències...
i el record, va sobreviure
al gebre de l'hivern.
Ara hi has tornat,
i es desperten els sentits,
el temps de pell fràgil
s'ha arraulit dins l'aroma
del record.
La carícia d'un perfum
d'aromes nous...
obrint dreceres.

Sense treva

Un a un...els anys, 
corren sense treva.

Les illusions s'estavellen
dins el pou de la joventud
perduda.
Parlem d'abans...
Voldriem tornar-hi...
Recordem més que mai
els instants d'aquell viure
sense fi.
Idealismes sepultats
en el calaix de la memòria.
Ara més que mai,
amb la clara conciència 
de la seva caducitat,
voldriem atrapar-lo de nou,
i adonar-nos que no ofereix 
resistència;
malauradament no és així,
perque el temps, 
corre sense treva.

La Lluna

Ressegueixo amb ulls
expectants,
el contorn d'una lluna
que em copsa la mirada.
Plàcidament... 
em lliuro al seu encant.
Diuen els àntics,
que quan ella et mira,
s'estableix el lligam,
i veus reflexada
la seva llum,
en les profunditats
dels ulls.

Amor blau

De la mà caminem...
per platges desertes,
dibuixant mots...
damunt la sorra molla,
endevinant mirades,
que nomes coneix
la platja.
El mar ens ha vist
jugar amb les onades,
somrients, corpresos
l'un de l'altre.
El mar acull els silencis
que sobtadament,
desem en les fondes
aigües, secretes.
d'un amor blau.

Haikú

Passes de solitud,

empremtes de tu;
dis l'esfera del temps.

Isabel Ribera i Carné.

Vull

Vull parlar-te en silenci

i percebre la fibra de l'emoció.
Vull desfer el nus que lliga
el sentiment i inpregnar-me 
de la senzillesa íntima del teu cos.
Vull fondre'm en l'alè de l'emoció,
i nodrir-me d'intimitat,
un capvespre qualsevol,
quan la llum deixa de brillar.

Veus del desert

A càmera lenta,
per entre solcs

de sorra fina,
per entre silencis
estremidors,
desplaço el cos,
per entre espais
atemporals,
despullo el temps,
i les hores copsen
els sentits.
Les veus del desert
dansen amb el vent,
com ulls de lluna
en l’horitzó,
com vels eteris
fregant el cos.
Escric versos
amb tinta roja
del desert.

Entre llibres i llençols

Entre llibres i llençols

batega un desig,
de sinuosa llum 
es vesteix la tarda,
de carícies noves
esculpint el cos,
d’aromes suaus
traspuant la pell.
Abraça’m de matinada,
quan encara perduri 
el teu aroma en el meu cos.
Desperta’m a besades,
mentre els dos veiem
sortir el sol.
Entre llibres i llençols,
a l’esclat d’un desig,
tu i jo

Mirant al món

Observes la realitat
d'un món
que no et convenç.
Tanta fressa,
tantes paraules
que no diuen res...
Navegues en un mar 
encrespat, a voltes 
un vent espès et tomba.
El perfil de l'inocència
no et veda el pas,
i en el camí agrest, 
t'alces  quan cal.
De nit albergues 
en silencis reveladors, 
on llargues ombres 
visibles et parlen 
d'un nou món.
Inventes històries,
teixeixes somnis,
apiles cançons,
a la recerca
d'aquest nou món.

Algun dia

Algun dia tu i jo
ens trobarem,
serà màgic,
serà intens.
Algun dia tu i jo
perdrem la por,
pentinarem 
un nou vent,
enfilarem 
un nou món.
Algun dia tu i jo
ens trobarem,
alçarem les mans
sense rancors.
Algun dia tu i jo.

Quietud

És en la quietud
de la remor suau,
al recer d'un silenci
primitiu,
on senzilles fragàncies
desperten cos i pell,
on isolats ens alcem
per veure-hi clar.
És en la quietud
on ens entreguem,
on ens trobem,
ávids...
dins un mar de desig.
 

Desig

He sabut del teu desig
mentre et mirava,
reseguint el contorn 
d'uns llavis temptadors.
Desfent els silencis
que tan bé guardes.
M'has parlat de les pors,
dels dies d'enyor...
del temps que tan fàcilment
se'ns escapa de les mans.
He sabut del teu desig,
mentre s'esllavissaven
dòcils, pels teus cabells,
els meus dits.

So i veu

Et sento en la distància,
no em cal presència,
no em cal paraula,
t'escolto a les nits
quan tots dormen, 
i a fora brilla un estel.
M'embriago de so, de veu.
No em venç la son,
modulo el vers 
al balanseig de la teva veu.
Et sento en la distància
sense saber-te,
no em cal presència,
no em cal paraula,
només so i veu.

Cau

Cau...dòcil,
vesteix cada racó
de tu,banya la terra seca, 
esllavissa't
pels racons insòlits
d'un temps gris.
Sent la veu del plor,
el clam de la terra.
Cau...dòcil,
sobre un temps

àvid de tu.

Mar de desig

Naveguem en el mar 
d'un desig,
en hores buides
ens omplim.
Resseguim la pell fràgil,
guarits de ferides,
amb el bàlsam
tèbi dels llavis de sal.
Tremolen els cossos, 
nus, corpresos, 
d'alès extenuants,
de petons de sal 
dins el mar d'un desig.

La font del somni

El silenci ocupa
tot l'espai,
només el tic tac 
d'un rellotge àntic,
sona a la cambra.
A fora regalima aigua 
i es decanta la nit.
La font del somni 
prepara la funció,
una nit més, 
brollarà incertesa, 
brollarà dolor, 
glops de plaer 
circularan el cos.
Una nit més, davallarem 
per carrers insòlits, 
carregats de dubtes.
Una nit més, 
rostres desconeguts
caminaran molt a prop.
Una nit més, 
sentirem les carícies 
d'unes mans 
que escalfaran la pell,
o la fredor 
d'un silenci estremidor.
Una nit més, 
l'inesgotable font del somni
flúctuarà amb el cos...

Quatre parets

Diariament en quatre
parets que fan nosa,
i el so de la paraula
que no diu res.
Passen les hores, 
els dies, els anys, 
dins l'immobilitat 
de les quatre parets,
dins l'espai 
d'un pensament 
que bull.
En l'encesa 
d'un sentiment palès, 
visualitzes el traç 
d'un nou camí.
Saps que tot arriba 
en el moment just i precís,
saps que és l'hora 
d'estrenar el debat,
i trencar el silenci, 
i furgar dins, i saber-te 
en aquest espai de tu,
i engegar el nou camí.

Deslligar-se

Deslligar-se 
de l'innecessari
i superflu.
Establir el lligam
amb el vers.
Aspirar els aromes
de la terra,
senzilles essències
d'ocres i verds...
tacte fi de sorra tèbia
a la pell.
Camins verges 
d'un desert
que escruta el dies,
i esberla els somnis,
i bressola el vers.
 

Nit de Tango

Sona la veu
d'una passió
en una nit
de tango,el batec
del dolor,
el tacte de gel
i l'escalfor.
Agafa'm
la cintura,
enrosca'm,
clava'm
la mirada,
sent.
Observa
el sensual
balanseig
del cos,el desig
als llavis,i l'alè
extenuant
d'una nit
de tango.

Mirall trencat

Miralls trencats,
mots inacabats,
i un silenci colpidor.
A càmera lenta...
imatges d'un temps
molt llunyà,
efímer com la carícia
d'un somni.
Vull apropar-me
al mot trencat
i desfer el silenci,
i apedaçar el mirall,
i poder conversar
novament amb tu,
paraules que mai
t'he pogut dir...
vivències que han estat 
incomplertes,
carícies perdudes en
la solitud de l'ànima.
Com apedaçar el mirall 
trencat, i veure-hi 
el teu rostre en ell...
si tu fa tant temps 
que vas marxar!

Glaça

Glaça dins l'esclat
d'un desig.
Et sento arràn de pell,
a frec de llavi,
com un foc encès
en flames de desig,
com un tros de gel ferit.

Glaça
dins l'esclat d'un desig.

Sóc l'ocell

Sóc l'ocell que vola lliure,
efímer dins la carícia
d'un mar que desconec,
sobre el cim d'un silenci
que em sostè,
entre tots els blaus
d'un cel que m'exten
les ales.
Agegut sobre la sorra
d'un somni perdut,
al reflex del vell mirall
d'un temps que es trenca.

Pell de dona

Pell de dona,
essència de dolor,
el bàlsam 
dels mots silenciats 
en temps de guerra,
la templança 
embriagadora
d'un dia fosc...

Pell de dona,
un balanceig d'emocions,
el pàlpid d'un cor entregat,
l'agudesa dels sentits, 
l'empar i la calidesa
d'unes mans
que embolcallen 
i atenuen el desencís

Pell de dona,
perfum de passió i desig.

Esgraons de solitud

Esgraons de solitud
d'un temps perdut...
Guardes a les espatlles 
els records d'uns dies 
d'esplendor...
La paret on hi dibuixaves
un bell somriure,
és ara un trist esboç,
impregnat de pols i de silenci.
Les escales sòlides d'un temps
passat, ara només són bocins
de pedra esquerdada.
Únicament la barana de ferro
forjat segueix intàcte.
Algun matí,
has vist com aboca l'esquitx
d'un raig vergonyós
revifant altres temps,
com una veu esperançadora
que guardes ben endins,
una veu silenciada
que a voltes pots sentir.

Escolta't

Escolta't,
sent la veu que et parla,
la veu que sap de tu,
no miris enrere,
cada pas formaun rengló 
de la teva història, i ara ets aquí,
desfès el reducte on hi guardes 
els laments.
Troba't en la senzillesa de les coses.
Fes-te un espai per anar creant, 
no miris enrere, no valen els laments 
quan tot està per fer, i encara és possible.

Caure

Era un temps de pell
fràgil,
traspuava en mi l'alè
d'una absència,
el desencís dels dies buits.
Em paralitzava en el llindar
d'un pensament fosc,
i el cor se'm disparava,
ofegant-me en el seu
batec.
Hagués pogut deixar-me
anar, saltar al buit, 
caure en el parany 
del pensament fosc.
De sobte un calfred
em va recòrrer el cos, 
avisant-me del perill,
la suor freda va detindre
l'impuls.
I vaig saber
que no havia de caure.

L'últim raig de sol

És fàcil perdre's en la fondària
d'un cel, 
quan esberla l'últim raig de sol,
tímidament es va apagant,
rera la mirada d'un núvol blanc. 
És fàcil escoltar el so del silenci
qualsevol tarda d'hivern,
i deixar-se acaronar per la brisa
al repòs d'un mar en calma.
Tot resulta fàcil i senzill,
dòcil i lleuger, 
quan esberla l'últim raig de sol.

El vent rebel

Mira com juga el vent 
amb la tarda,
mira com esglaia als arbres
i alça la pols,
i mou les branques,
el vent rebel que s'endú
les angoixes de la tarda
i aplana el camí a la calma.

Mira'm

Ets el rostre del silenci 
blau,
ets la melangia de la tarda, 
i el serpenteig de l'ombra, 
al recer del somni. 
Ets el tacte de la pell,
el vertigen de la nit.
No diguis res i mira'm, 
mira'm amb ulls de lluna,

La teva veu

L'habitació s'omple 
de veu, de so.

La teva veu,
sòlida i colpidora,
desfent el silenci,
esllavissant-se 
sobre el temps.
Crèmen els últims
troncs de l'hivern.
El fred s'ha arraulit
dins la cambra.
En aquestes hores,
m'embriaga l'alè càlid 
d'una veu profunda,
pausada i acollidora.
Una veu forjada
en silencis i remors.
Una veu que creix
dins un mar revoltat,
i escampa tota 
la seva essència.

El matí

El matí és un esclat 
de llum,
una finestra oberta 
a la imaginació,
el raig silenciós i dòcil,
es desfà en la tebiesa 
del paper.
Escric el vers 
amb la tinta del record, 
vesso la llàgrima,
sobre un paper tenyit 
de nostalgia.
Cada expressió conté
l'essència del mar,
i en cada vers, 
hi traspua l'aroma.