Ànima lliure

Quan et miro, se me'n va el temps...
i em perdo en la bellesa 
d'una mirada turbadora, 
hipnòtica llum dels teus ulls.

Quan t'acarono,
m'endinso en el món dels contes,
travesso la frontera del somni,
i et veig cavalcant,
enmig de l'espessa boira del bosc
per camins de fang i pedres,
vorejant castells medievals.
Bruixes i fades sorgeixen de la nit, 
i tu cavalques, sota l'embruix de la lluna,
sense guaitar enrera.

Quan et miro, se me'n va el temps...
i em perdo en la noble mirada
d'una ànima lliure.

Un desig

La llum esmorteïda
de finals de setembre,
convoca els nostres esguards,
un regust d'eyorança
anuncia el final de l'estiu.
La platja solitària ens acull,
caminem de la mà,
vorejant l'esquitx de les onades
que es depositen als peus.
Sabem dels nostres límits,
conscients de la placidesa
que ofereix lo efímer,
ens abandonem al plaer...
Deixo que les teves mans
llisquin per la meva pell
ávida de tu,
que els teus llavis humits
forgin de pètals els meus.
Cos a cos, ens omplim
de carícies noves,
de plaer compartit...
sota l'embruix d'una lluna
expectant que ens mira,
còmplice del nostre desig.

Les platges són racons

Les platges són racons de silencis 
salats,
de brisa salobre amolsint la pell,
amb remors pausats,
que li van guanyant terreny a la sorra,
engolint petxines de mar.

Les platges són racons deserts,
on cada petjada forma un solc, 
un calaix obert al somni.

Les platges són racons secrets
on s'hi perdent els amants,
corpresos de llavis salats,
dins un mar ondulant 
que tatua el desig dels cossos humits, 
damunt la sorra molla.