miércoles, 24 de abril de 2019

Enfilo mots


Enfilo mots
sobre arestes de sal,
l'hivern efímer s'ha fos en el blau.
Lluny de l'ahir, escric versos
amb tinta de present,
des de l'estació dels somnis
observo gent
que puja a l'andana,
d'altre que en baixa.
El tren segueix el seu trajecte.
La vida és un continu
anar i venir de situacions
plasmades en cançons,
tintades de versos,
tatuades en la pell.
Lluu el primer sol primaverenc.
Enfilo mots
en el desglaç de l'ara.

Isabel Ribera i Carné


Mira'm



Mira'm en l'instant
de melangia breu,
en l'indret
on hi habita la calma.
Mira'm profundament
pupil.la misteriosa,
turmalina verda de la nit.
Ets el pont on hi travessen
somnis de molsa,
l'ombra esquinçada del color,
el llençol tenyit d'emoció.
Mira'm en l'instant
de melangia breu,
navegant d'aigües salades,
costurer del somni glauc
al repòs del clarobscur.
Mira'm amb ulls de lluna.

Isabel Ribera i Carné

miércoles, 23 de enero de 2019

Queda't

El brogit de fora
m'empeny a escriure,
a cercar la quietud
temporal. Els sentits fan estada 
en el moment present.
Cada aroma de bosc,
cada tacte a la mà,
cada remor de mar,
cada bri de llum desperta
una nova emoció.
L'hivern s'instal.la a la pell,
abraça el poema.
Els ulls són el mirall del camí.
Queda't en el instant present,
assaboreix les hores,
no vulguis còrrer,
en cada glop de present
s'acreixen els sentits,
Queda't.

La ciutat desperta

Camines sobre l'asfalt
de la ciutat desperta.
Ara sona una bocina,
ara un semàfor canvia de color,
hi ha mirades què divaguen,
sons que s'acoblen al teu pas.
El raig de sol pinta
les façanes velles,
i el núvol solitàri diu adéu.
Camines sobre l'asfalt
gastat de història,
amb ulls tenyits de present
i el so d'alguna conversa 
intrascendent.
Sembla que s'atura el temps
i s'acreixen els sentits...
quan transites en el batec 

de la ciutat desperta,
tot i el mar de pensaments
que recurrentment van i venen 

i marxen per tornar,
com l'onatge incansable de la mar.