Ets el mirall

Ets el mirall que despulla
el meu silenci,
el mirall d'una tarda acollidora.
Vora el mar,
he vist la llum dels teus ulls
encesos...
i un somriure provocador.
He desa't sensacions,
pensaments,
imaginant moments
que encara estan per vindre...
Ets el mirall on hi aboco el desig, 
el somni, el temps compartit.
Ets el mirall dels meus silencis
i dels meus neguits...

Percepcions

Observo el moviment
dels núvols,
la diversitat dels blaus,
la plasticitat de les formes,
Desconec qualsevol designi..
Escolto el mot que travessa
l'aire...suau, intangible,

i tot es va situant al seu lloc,

i tot va prenent forma...

I jo acarono espais,
amb l'anhel de saber-te.

Intensa llum

La nit recull silencis
i desa mots,
i allisa el camí del somni

La nit avui no gosa dormir,
una intensa llum aclapara
la seva estança...

Llum de lluna,
rodona, fugaç i delirant.

Anhels

Se'n va la llum
i el silenci es queda...
i sento el batec de la solitud,
i ploro, llàgrimes d'anhels,
l'entorn és ple de paraules
i discursos sense cap sentit,
i desfaig els neguits dins el vers,
per retrobar-me amb la veritable
essència de les coses.
Quan la llum se'n va 
i el silenci es queda...
tota jo sóc presa del sentiment 

Caminant

Espera'm dalt del cim,
no deixis d'avançar,
no miris enrere,
tot el que has viscut

forma part de la teva
història,
recorda-ho només
quan et pessigui
l'enyorança..
però no en facis
un gra massa,
no deixis que el passat
envaeixi el teu espai vital.
Espera'm dalt del cim,
no sé que em depararà el camí,
ni tampoc sé fins quan...
sigui el que sigui, 
passi el que passi,
jo segueixo caminant... 

Sense mots

Amb el pas del temps
vaig saber escoltar
els teus silencis,
vaig aprendre a intuir
les teves mirades...

No em calia el mot
per entendre't,
tot el teu cos
era pura expressió...

i jo em lliurava
a la tèbiesa
dels teus llavis callats,

un capvespre silenciós,
vora un mar espurnejant.   

Al recer del temps

La brisa dulcifica
la tarda...
m'instal.lo al recer

del teu pit,
sento el batec del cor,
sento l'alè desfent
silencis...
Se'n va el raig de sol,
tènue i delicat abandona
la tarda,
i tu i jo ens abracem,
plàcidament...
al recer d'un temps
que hem fet nostre.

Silencis d'aigua

Es precipiten al buit,
gotes d'aigua als teus ulls...
plàcidament recullen silencis,
amerats d'aigua,
naveguen sobre el riu de la tarda.
Al bressol del capvespre,
s'esmuny el vent, com un balancí,
va atenuant la nit.
La llum queda reclosa als teus ulls,
i es fa opaca la nit

Esclat de llum

No hi ha distància
dins el somni,

la barca em dur cap a tu...
i et rebo amb els braços
ben oberts,

em recòrre una llàgrima
per la pell,
un calfred al cos,

sense distància,
sense temps,

tot pren la seva forma,
la seva essència,
la seva raó de ser.
Tot s'equilibra.      

Vinc de la penombra,
del bressol del somni,
del castell imaginàri

que habita dins el mar
de la veu misteriora
que recull el blau,
com un tresor preciat.
M'he vestit de nit,
espero damunt la roca
de sal el retorn del somni,
així em dugui mar endins,
fins arribar al castell
que només veure de nit.
El castell imaginàri 
que habita dins el somni.  

Tènue llum

En la foscor de la nit
es desvetlla el somni,

la ment projecta ombres.

I jo vull romandre dins
la tènue llum del somni,
i percebre el seu desconcert.

Cessarà la nit,
i la matinada obrirà els ulls,
i molt lentament s'esvairà
el somni

Volar

Somiava que volava,
sense ales,
sense bec,
el mes cos s'alçava.
Fluia amb el vent,
em desplaçava fàcilment
per qualsevol indret.
Respirava l'alè de llibertat.
Em sentia fràgil, 
i al mateix temps
m'envaia una gran fortalesa,
tota jo entrava en contacte
amb la natura,
i aquell aire era tant pur
i net..!
De sobte vaig començar
a descendre...
amb el dubte de saber
si tocaria de nou el terra.
I així va ser, 
vaig arribar a una platja,
sobre una roca
on plàcidament,
vaig contemplar el mar....                       

A trenc d'alba ens besem,

l'escalfor del teu alè
recòrre el cos.
Em despullen els teus ulls
s'eriça la pell,
traspua el plaer...
Vull sentir tots els racons
que habiten en mi,
i romandre molt a prop
de la pell que desfà
el silenci,
compondre nous sons,
amb la melodia d'un mar
que ens agombola...
Vull sentir-te
molt arran de pell

Dues gotes

El vent desfà l'aigua,
i es precipita
en forma de gota,

llisca damunt
la superfície llisa, 
aleatòriament,
va prenent forma...
La brisa de la tarda
juga a inventar...
i aplega dues gotes.
Subtilment s'apropen, 
i es complementen,
i creen nous espais...

Una nit d'estiu

Va ser una nit d'estiu,
prop d'un mar d'argent,

sota una lluna inquietant
que ens encenia,
que tu i jo ens vam estimar.
La calidesa d'uns ulls
encessos,
la nuesa d'un llavis,
perpetuant el bes.
Tot ens abocava al desig,
Captivats per la lluna,
vam seguir besant-nos
fins sentir la tènue llum
de l'alba, templant el cos.
Va ser dins el somni
d'una nit d'estiu...
que tu i jo ens vam estimar.   

Abraça'm

Abraça'm,
no deturi's l'instant
de l'abraçada,

no deixis d'estimar-me.

Fem d'aquest tresor,

aliment per l'ànima.

Vull fugir del temps passat
que empresona,
vull romandre plenament
en l'ara.

Percebre les textures,
i amolsir el tacte,
respirar els aromes
en cada alenada,
sentir el caliu d'una mirada,
i escoltar-te mentre em parles.

Abraça'm,
i no deixis d'estimar-me

Quan dormo

M'adormo quan la nit
apaivaga la veu diurna,
quan els remors invisibles
esdevenen subtils melodies,
quan la calma ampara
el silenci colpidor.
I acluco els ulls,
i em lliuro plàcidament
a l'encanteri de la son.
Visc històries incertes,
imatges inverossimils,
envaint la ment,
sense cap ordre ni enteniment,
a l'aixoplug d'un cos adormit,
que s'explaia en somnis...

Ulls d'aigua

Els meus ulls juguen
a ser aigua,
bressolen dins un mar
corpresos pel blau...

He vist el mar
dins uns ulls àvids de llum...
acaronant somnis,
acollint jocs d'infant,
il.luminant les nits opaques,
inspirant versos blaus,
esllavissant somnis damunt
la sorra pàlida,
cobrint-los de sal.
He vist el mar
jugant amb la brisa,
acollint un grup de gavines...
Sóc jo qui et mira mar,
a l'esclat del teu blau...
i tu dissols el temps,
i ara els meus ulls,

Desa la mirada

Desa la meva mirada
en els teus ulls
per no sentir l'esglai
de la nit,
per no percebre el so
del plor,
per quan la solitud
pronuncíi insistenment
el teu nom,
i es presenti el desencís.
Desa la meva mirada
en els teus ulls,
i cerca'm...
quan es faci de nit,
i et sàpigues sol i trist.