![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIEU3ReruViGhAgRq4gHJpaCPe8UQUj8tE-zTCOMH0kBY1rWYXGwOQ7FJhoQ6sCve0Wj56evrixoneGy9yg88ujGN1BRt0WvIX85aORucEJTQ1XpF3Ior98cRxpwtg5Ux5vT_-W9Dy8ehB/s1600/miralls+de+llum.jpg)
la melodia del matí?
és un aplec de sons infinits,
sense cap mena d'estridència.
Has observat la silueta dels arbres?
Forts i vells,
en ells hi ha impresa tota la saviesa
del temps viscut.
Mira el raig com s'inclina
per entre l'escletxa de la finestra,
mira com agombola l'espai
i guareix al qui l'acull.
Tot és simple i majestuós, complaent
i equilibrat, tot manté un órdre
sense estar lligat a res.
I ara em sento unida al vers,
en aquestes hores d'escriptura,
on percebo les essències, els moviments,
els instants que em vinculen a tu.