jueves, 6 de septiembre de 2018

Mindfulness

Pren aquest moment per a tu, 
com si es tractés 
d'un nou descobriment, 
com si fos un fet extraordinari 
on l'obertura de la consciència
plena es fa present.
Deixa que la brisa de setembre
acaroni el tacte de la pell amable,
deixa't sorprendre pel sabor del fruit
madurat al sol,
observa amb curiositat l'horitzó
al pondre's,
mirate'l amb ulls d'infant.
Ressegueix els sons que projecta
el silenci.
Atura't i escolta...
Inhala i exhala...
Camina sobre l'estora del temps efímer, 
amb la consistència del saber estar, 
del saber ser, 
amb l'acceptació de viure el moment 
tal i com es presenti.
Camina…
amb l'obertura de la plena consciència, 
nodrint els cinc sentits.



jueves, 10 de mayo de 2018

Dorm la nit


Dorm la nit,
parla el mot
en l'esgraó
de la solitud...
bressola efímer
el silenci
d'un desert
de dunes daurades,
on s'hi emmiralla
ombrívola
una lluna d'argent
besant la galta.

domingo, 8 de abril de 2018

Llàgrimes de sal

Hi ha un racó on hi perdura 
l'abraçada,
un indret on la lluna vetlla 
somnis,
on la nit camina descalça
per l'insòlit...
Hi un mar on hi transiten
ulls d'esperança
i una pell a l'aixupluc
de les seves aigües.
Hi ha llàgrimes de sal
que demanen ser auxiliades,
i un racó on hi perdura
la veu de l'esperança.
Hi ha una lleu melodia
a l'ampar d'unes mans
que imploren ser recolçades,
mans cansades, adobades en sal, 

curtides en solcs
que espera nova vida,
en l'incertesa de les aigües.

jueves, 1 de marzo de 2018

Tinc...res no tinc

Tinc un vers de mirada dolça
que li escriu un poema a la nit,
el dibuix d'un bes
besant la galta de la lluna.
Una alenada de vent
perfilant un somni...

Tinc un somriure habitant
el món de les estrelles,
el vol d'un ocell travessant
esgraons de temps.

Tinc la paraula escrita,
l'assosec de les hores buides,
el silenci interromput
pel tic tac d'un rellotge antic.

Tinc...res no tinc.

lunes, 5 de febrero de 2018

Llum i Ombra

La nit és el baluard de la foscor
el reducte de l’ombra
a l’abric d’un cel que convoca 
a la llum.

De la penombra sorgeix l'enigma,
l’astre sigilós,
una lluna viatgera creadora d’espais 
on perpetuar el gest.

Llum i ombra,
antagòniques fusions
en l'espai infinit de qualsevol temps,

lunes, 22 de enero de 2018

El bosc

Escolta el so que emet el bosc,
no tinguis pressa en marxar
de l'habitacle.
La brisa anuncia antigues veus...
lentament prenen posició
en l'extensa copa dels arbres.
La saviesa del bosc conté
tots els sons d'una melodia ancestral,
el goteig de l'aigua en un tronc gastat,
el xiuxiueig de les fulles dansaires,
bells cants de criatures enigmàtiques
a l'empar de les seves ales.
Creix l'arrel d'un arbre vell,
arrela en les profundes entranyes
de la terra, 

viu immers en silencis i remors,
en llum i en ombres.
Coneixedor dels seus estats...
Savi i vell habitant d'un bosc encantat.

lunes, 15 de enero de 2018

El vers de l'efímer

L'hivern conté un ritme pausat,
un anar i venir 
en la lleu permanència de les coses,
la llum endolceix l'estança
i convida a escriure...
Un encens acarona els minuts,
una flama mitiga la solitud,
rera l'efímera mirada d'un horitzó
que divaga en el temps,
aquest que se'ns concedeix
sense treva.
Ara és el tot..
demà possiblement llauri l'incertesa
en els conreus del somni.
I és en aquesta immediatesa
en la que escric el vers de l'efímer,
sense cap altre comés
més que el de ser conscient del fet.