miércoles, 23 de enero de 2019

Queda't

El brogit de fora
m'empeny a escriure,
a cercar la quietud
temporal. Els sentits fan estada 
en el moment present.
Cada aroma de bosc,
cada tacte a la mà,
cada remor de mar,
cada bri de llum desperta
una nova emoció.
L'hivern s'instal.la a la pell,
abraça el poema.
Els ulls són el mirall del camí.
Queda't en el instant present,
assaboreix les hores,
no vulguis còrrer,
en cada glop de present
s'acreixen els sentits,
Queda't.

La ciutat desperta

Camines sobre l'asfalt
de la ciutat desperta.
Ara sona una bocina,
ara un semàfor canvia de color,
hi ha mirades què divaguen,
sons que s'acoblen al teu pas.
El raig de sol pinta
les façanes velles,
i el núvol solitàri diu adéu.
Camines sobre l'asfalt
gastat de història,
amb ulls tenyits de present
i el so d'alguna conversa 
intrascendent.
Sembla que s'atura el temps
i s'acreixen els sentits...
quan transites en el batec 

de la ciutat desperta,
tot i el mar de pensaments
que recurrentment van i venen 

i marxen per tornar,
com l'onatge incansable de la mar.

viernes, 16 de noviembre de 2018

Quieta la nit

Quieta la nit
respira solitud,
embriagada de sons,
fosca, clareja en somni.
Tic,tac, tic, tac, 
fa el rellotge.
Entre sons de piano àntic,
una veu entona melodies
de blues.
A càmera lenta dansen
fotogrames.
El perfum de la nit quieta
enllaça les mans tèbies
de desig.
Si em mires s'esfondra
el silenci, i es torna clara
la nit que embolica
el somni fosc.
Si em beses s'estremeix
la pell, i es fa tendra
la matinada freda.
Quieta la nit,
viu en un sospir.

Tardes de tardor

Tardes de tardor...
pèssics d'enyorances
a la pell receptiva.
Una tassa de cafè
i l'aroma plè del buit.
Lletres que dibuixen
paisatges concorreguts,
verds entre blaus,
camins a vessar de solitud.
Mars tenyits de records,
sal als llavis,
petjades que formen solcs
a la terra humida.
Tènue llum de tardor
que aviat emprèns el vol
i ens apropes al vespre
condescendent,
amb el so de la brisa
inspiradora,
i el crepitar d'alguna
flama que explosiona
en el llenç del somni
nocturn...

La veu del desert

La veu del desert camina
en la preciada solitud,
un tacte de vent
frega la tèbia pell,
la mirada es concentra 
en la llunyania d'un horitzó
que ha après a ser bell.
La tarda és el llenç
on s'hi conjuga el color,
observo el seu traç
des de la propera llunyania
i se'm vessa una llàgrima
a la galta
que em fa de tornassol.
Escric amb la tinta
del desert un poema
que parla de l'ara,
tenyit de mots que viuen
en la plenitud d'un bell horitzó.

jueves, 6 de septiembre de 2018

Mindfulness

Pren aquest moment per a tu, 
com si es tractés 
d'un nou descobriment, 
com si fos un fet extraordinari 
on l'obertura de la consciència
plena es fa present.
Deixa que la brisa de setembre
acaroni el tacte de la pell amable,
deixa't sorprendre pel sabor del fruit
madurat al sol,
observa amb curiositat l'horitzó
al pondre's,
mirate'l amb ulls d'infant.
Ressegueix els sons que projecta
el silenci.
Atura't i escolta...
Inhala i exhala...
Camina sobre l'estora del temps efímer, 
amb la consistència del saber estar, 
del saber ser, 
amb l'acceptació de viure el moment 
tal i com es presenti.
Camina…
amb l'obertura de la plena consciència, 
nodrint els cinc sentits.



jueves, 10 de mayo de 2018

Dorm la nit


Dorm la nit,
parla el mot
en l'esgraó
de la solitud...
bressola efímer
el silenci
d'un desert
de dunes daurades,
on s'hi emmiralla
ombrívola
una lluna d'argent
besant la galta.