lunes, 5 de febrero de 2018

Llum i Ombra

La nit és el baluard de la foscor
el reducte de l’ombra
a l’abric d’un cel que convoca 
a la llum.

De la penombra sorgeix l'enigma,
l’astre sigilós,
una lluna viatgera creadora d’espais 
on perpetuar el gest.

Llum i ombra,
antagòniques fusions
en l'espai infinit de qualsevol temps,

lunes, 22 de enero de 2018

El bosc

Escolta el so que emet el bosc,
no tinguis pressa en marxar
de l'habitacle.
La brisa anuncia antigues veus...
lentament prenen posició
en l'extensa copa dels arbres.
La saviesa del bosc conté
tots els sons d'una melodia ancestral,
el goteig de l'aigua en un tronc gastat,
el xiuxiueig de les fulles dansaires,
bells cants de criatures enigmàtiques
a l'empar de les seves ales.
Creix l'arrel d'un arbre vell,
arrela en les profundes entranyes
de la terra, 

viu immers en silencis i remors,
en llum i en ombres.
Coneixedor dels seus estats...
Savi i vell habitant d'un bosc encantat.

lunes, 15 de enero de 2018

El vers de l'efímer

L'hivern conté un ritme pausat,
un anar i venir 
en la lleu permanència de les coses,
la llum endolceix l'estança
i convida a escriure...
Un encens acarona els minuts,
una flama mitiga la solitud,
rera l'efímera mirada d'un horitzó
que divaga en el temps,
aquest que se'ns concedeix
sense treva.
Ara és el tot..
demà possiblement llauri l'incertesa
en els conreus del somni.
I és en aquesta immediatesa
en la que escric el vers de l'efímer,
sense cap altre comés
més que el de ser conscient del fet.

miércoles, 10 de enero de 2018

Va de versos

Va de Versos

Va de Versos és una sala polivalent,
apte per a events culturals i literaris,
tallers, exposicions, concerts, teatre, ioga...etc


Interessats posar-vos en contacte

via web www.isabelribera.com
via mail isxa@hotmail.com
via telf. 685139363

Un bes

He vist un mirall al mar,
la silueta del sol navegant
en la remor de les onades.
He enfonsat els peus
en llàgrimes de sal,
una melodia antiga
ressonava en l'aigua.
La solitud de la platja
emplenava de versos
el poema.
El mirall abrigava la nit,
i en l'horitzó silent,
el tacte d'un bes
hi feia estada.

jueves, 4 de enero de 2018

Feliç Any 2018


L'horitzó acull el color,
blaus, grocs, marfils...
pinten el cel de l'any 
que finalitza. 
Colors d'esperança,
de retrobaments,
de melangies,
alguns tènues,
altres intensos...
Tots comparteixen espai,
en l'ampli horitzó
que desplega les seves ales.
Avui acomiadem l'any,
amb els millors propòsits
pel nou que vindrà.
Reunits a una taula

aixecarem les copes,
i desitjarem el bo i millor
per tots.
Brindarem per cada
experiència viscuda,
per cada ensenyança
que suma...
i li donarem la benvinguda
al Nou Any 2018.

viernes, 29 de diciembre de 2017

La fulla cor

Quietament llisca,
sobre l'estora verda, una fulla cor.
La matinada desperta 
de l'ombrívol son.
Pels camins transiten somnis, 
creixen les arrels esperançadores
de l'amor.
La fulla cor observa...
tèbia llum, horitzons encesos,
estels embriagadors,
coneixedora de la llum i l'ombra,
del plor i del riure,
de l'enyor quan recorda l'arbre
d'on provenia.
Camina i camina...en pluja i vent,
i en el camí del desconcert,
no deixen de créixer
arrels esperançadores d'amor.