La font del somni

El silenci ocupa
tot l'espai,
només el tic tac 
d'un rellotge àntic,
sona a la cambra.
A fora regalima aigua 
i es decanta la nit.
La font del somni 
prepara la funció,
una nit més, 
brollarà incertesa, 
brollarà dolor, 
glops de plaer 
circularan el cos.
Una nit més, davallarem 
per carrers insòlits, 
carregats de dubtes.
Una nit més, 
rostres desconeguts
caminaran molt a prop.
Una nit més, 
sentirem les carícies 
d'unes mans 
que escalfaran la pell,
o la fredor 
d'un silenci estremidor.
Una nit més, 
l'inesgotable font del somni
flúctuarà amb el cos...

Quatre parets

Diariament en quatre
parets que fan nosa,
i el so de la paraula
que no diu res.
Passen les hores, 
els dies, els anys, 
dins l'immobilitat 
de les quatre parets,
dins l'espai 
d'un pensament 
que bull.
En l'encesa 
d'un sentiment palès, 
visualitzes el traç 
d'un nou camí.
Saps que tot arriba 
en el moment just i precís,
saps que és l'hora 
d'estrenar el debat,
i trencar el silenci, 
i furgar dins, i saber-te 
en aquest espai de tu,
i engegar el nou camí.

Deslligar-se

Deslligar-se 
de l'innecessari
i superflu.
Establir el lligam
amb el vers.
Aspirar els aromes
de la terra,
senzilles essències
d'ocres i verds...
tacte fi de sorra tèbia
a la pell.
Camins verges 
d'un desert
que escruta el dies,
i esberla els somnis,
i bressola el vers.
 

Nit de Tango

Sona la veu
d'una passió
en una nit
de tango,el batec
del dolor,
el tacte de gel
i l'escalfor.
Agafa'm
la cintura,
enrosca'm,
clava'm
la mirada,
sent.
Observa
el sensual
balanseig
del cos,el desig
als llavis,i l'alè
extenuant
d'una nit
de tango.

Mirall trencat

Miralls trencats,
mots inacabats,
i un silenci colpidor.
A càmera lenta...
imatges d'un temps
molt llunyà,
efímer com la carícia
d'un somni.
Vull apropar-me
al mot trencat
i desfer el silenci,
i apedaçar el mirall,
i poder conversar
novament amb tu,
paraules que mai
t'he pogut dir...
vivències que han estat 
incomplertes,
carícies perdudes en
la solitud de l'ànima.
Com apedaçar el mirall 
trencat, i veure-hi 
el teu rostre en ell...
si tu fa tant temps 
que vas marxar!

Glaça

Glaça dins l'esclat
d'un desig.
Et sento arràn de pell,
a frec de llavi,
com un foc encès
en flames de desig,
com un tros de gel ferit.

Glaça
dins l'esclat d'un desig.

Sóc l'ocell

Sóc l'ocell que vola lliure,
efímer dins la carícia
d'un mar que desconec,
sobre el cim d'un silenci
que em sostè,
entre tots els blaus
d'un cel que m'exten
les ales.
Agegut sobre la sorra
d'un somni perdut,
al reflex del vell mirall
d'un temps que es trenca.

Pell de dona

Pell de dona,
essència de dolor,
el bàlsam 
dels mots silenciats 
en temps de guerra,
la templança 
embriagadora
d'un dia fosc...

Pell de dona,
un balanceig d'emocions,
el pàlpid d'un cor entregat,
l'agudesa dels sentits, 
l'empar i la calidesa
d'unes mans
que embolcallen 
i atenuen el desencís

Pell de dona,
perfum de passió i desig.

Esgraons de solitud

Esgraons de solitud
d'un temps perdut...
Guardes a les espatlles 
els records d'uns dies 
d'esplendor...
La paret on hi dibuixaves
un bell somriure,
és ara un trist esboç,
impregnat de pols i de silenci.
Les escales sòlides d'un temps
passat, ara només són bocins
de pedra esquerdada.
Únicament la barana de ferro
forjat segueix intàcte.
Algun matí,
has vist com aboca l'esquitx
d'un raig vergonyós
revifant altres temps,
com una veu esperançadora
que guardes ben endins,
una veu silenciada
que a voltes pots sentir.

Escolta't

Escolta't,
sent la veu que et parla,
la veu que sap de tu,
no miris enrere,
cada pas formaun rengló 
de la teva història, i ara ets aquí,
desfès el reducte on hi guardes 
els laments.
Troba't en la senzillesa de les coses.
Fes-te un espai per anar creant, 
no miris enrere, no valen els laments 
quan tot està per fer, i encara és possible.