El poeta

Escriu el poeta,
en en llindar de la nit
projecta l'ombra
del silenci per crear...
Els mots són esgraons
de solitud
per on hi aboca el desig,
pinzellades que dibuixen
espais alternatius.
Li parla a la nit,
es nodreix de la foscor,
com un espectre,
com un astre,
conquerint espais
on reviure el poema.
Escriu el poeta,
hàbil, d'ulls delirants,
i ploma encesa.

Poesia

En un entorn carent de valors,
on les pautes a seguir
venen determinades per certes
corrents mediàtiques que poc
tenen a veure amb el que hom desitja.
En aquesta societat disfressada
de fals benestar...sorgeix, brolla,
emana una necessitat imperiosa
d'expressar a través de la paraula;
un crit que eleva els cors
i s'escolta més enllà dels límits,
congrega, emociona...
acarona les pells, abraça els silencis,
embolica amb la seda dels dits fràgils
i reforça qualsevol sentit omès.
Sòlida roca pulida d'onatge i sal,
alenada d'aire elevant el vol.
Amiga, llàgrima, confident, ànima.
Efímer bes d'un matí inocent.
Núvol de cos ingènu que habita
entre boïres.

Poesia.

L'abraçada

Caminava per la nit incerta,

explorava el camí del somni…

entre rostres, imatges i indrets atemporals

l’inconscient anava despertant,

és en la quietud on ell es desvetlla,

hàbil, deambula en les dreceres

de la nit, expert en dormir a la raó.

En un instant una abraçada

va poblar tot el meu espai,

la fusió va ser intensa, colpidora,

cap rostre, cap imatge…eren ja allà,

només una llum fixa acompanyava

aquell instant ple de sentit.

Tota mancança quedava reblerta

amb l’abraçada…

Al despertar, vaig entendre 

que en aquell moment revelador,

jo no estava sola.

El vi

Accessit al primer premi, en el I Concurs de poesia i relat breu a Gandesa, abril 2017.

Es decanta el líquid, 

intens, vessa dins la copa.

Aromàtic...d'infinits matisos, 

glops de seda passejant-se 

per la boca,

impregnant d'aromes els sentits.

Insòlits racons banyats de vi. 

Dolç, amarg, afruitat... 

com el gust d'un petó inesperat. 

Assaborim-lo... 

deixem que ens recorri,

que llisqui fi, el cos sedós. 

Així, glop a glop, sense pressa, 

com un petó que arriba a destemps, 

i ens inunda de plaer la boca.