jueves, 31 de enero de 2013

Desig


S'allunya la tarda
i el silenci destapa
el teus ulls...
he vist la seva silueta
reflexant-se en el gris
del cel...
i voldria atançar-me
a la seva llum...
saber que em miren
i em desitgen,
i veure-hi el seu desig
en els meus ulls.

martes, 29 de enero de 2013

Llum de lluna


La nit es vesteix de poesia,
de llum sense reserva...
sento el ressò de les notes
musicals
que acompassen
el vers. 


S'enceta un debat
entre la nit
i la lluna,
es professen
en mirades
encissadores
que atenuen
la foscor.

La nit s'estremeix
amb la lluna
i s'adorm
al bressol d'un somni
templat.

lunes, 28 de enero de 2013

Marfil de nit

Tu ets el marfil
de la nit, l'enigma
de la foscor.

I encens somnis,
i corprens mirades...

Em deleita la teva forma,
el traç tan ben definit,
i la llum incesant...
que no deixo de mirar...

Et desitjo com ho fa la nit,
i prenc part de la teva
essència en un instant
d'inspiració


domingo, 27 de enero de 2013

Perdre'm






Perdre’m en la fredor 
dels teus ulls,
apropar-me al silenci 
de les paraules,
tastar els llavis del desig, 
acariciar les mans tèbies.
Deixar que succeeixi 
el que hagi de succeir, 
sense cap raó ni intenció 
d’entendre-ho.

Voldria




Voldria ocupar un espai 
en el teu temps,
un lloc en el teu cor,
despertar en el silenci 
dels teus ulls,
adormir-me en el bressol 
dels teus braços,
fondre’m en el sabor 
dels teus llavis.
Saber que no ens atrapa 
la monotonia,
ni ens desanima l’entorn,
ni ens roba hores l’obligació.


sábado, 26 de enero de 2013

Silueta del desig



Enfosqueix 
el cel
i tu t'apropes,
arrodonint 
la forma,
vessant la llum,
creant el somni...
i no s'acluquen
el ulls,
i ja no és fosca
la nit...

Complaent
i encissadora,

silueta del desig.

jueves, 24 de enero de 2013

Aromes de mar


Brama el mar,
sota un cel que
convoca els meus
ulls a fondre's
en els seus colors,
i es fonen...
encessos com flames
que allibera el vent.
Sento el lleu polsim
de la sorra sobre la pell
i l'aroma de la sal.
Reposa el mar,
sota un cel adormit,
la platja solitària,
acull el galop d'un cavall
que juga amb l'esquitx
de les ones...

martes, 22 de enero de 2013

La nena que vaig ser



He recordat aquella nena
que vaig ser...
sensible, afable
i riallera, protagonista
de la festa,
qualsevol cosa m'interessava
més
que estudiar,
els jocs amb les amigues,
les passejades
per la Porxada, el ball,
la musica...
les abraçades del pare 
al tornar d'escola, 
les estones a la rebotiga...
recordo com si fos ara l'olor 
del sucre glas, la xocolata, les cremes...
la dolçor que es barrejava amb 
aquella necessitat que jo tenia de sentir més a prop la presència dels pares, ara ho he comprès tot...el negoci familiar els absorbia les hores.
 Recordo la presència dels avis molt sovint, per a mi ells van ser una llum molt viva...
He recordat aquella nena que vaig ser, alegre, carinyosa i assenyada...
la nena del gest nostàlgic que habita en mi

sábado, 19 de enero de 2013

Plou s'obre l'asfalt


Plou sobre
l'asfalt...


s'omplen
de llàgrimes

les esquerdes,

en cada solc 

hi puc veure
un record,

que s'exten
dins
la llàgrima,
i es miralla
en el vers...

viernes, 18 de enero de 2013

El pierrot


Viu solitàri...el pierrot, 
rere una capa blanca,
encén els seus ulls
pintats,
s'emblanquina el rostre
per apropar-se a la lluna,
fràgil i enamorat...
s'adorm als seus peus,
sent el tacte de la solitud,
a través de la llàgrima

que li recòrre la pell.
Camina sobre una estora
de melangia...
perseguint un impossible,
captivat en veure el cel
d'estels...
que la lluna
li envia.

 

martes, 15 de enero de 2013

Quan escric


Al recer del temps,
enllaço els dits al bolígraf,
i escric...
Els ulls travessen la capa
superficial, amb el deleit
de trobar-hi l'essència,
el mot adient que plasmarà
la història, i viurà dins el vers.
S'esplaia el món cognitiu,
es desvetlla l'emoció...
i emergeix com un salt
d'aigua, l'escriptura.

domingo, 13 de enero de 2013

Qui sap si

Qui sap si rere aquest cel
tapat
hi reposen els teus ulls,
qui sap si sense jo saber-ho
m'has observat...
pensant-te, parlant-te,
dibuixant el teu rostre etèri,
entre paraules...
Qui sap si a pesar de no
ser-hi, hi ets...d'una forma
atemporal.
I jo et percebo en el tacte
del vent,
en la llum de les estrelles,
en la fisonomia de la lluna,
en el raig que escalfa.
I aquest desig tan dens..
em permet d'alguna manera
apropar-me a tu i saber-te.

sábado, 12 de enero de 2013

Un sentiment

El cel et mostra quelcom
més enllà del color...
la llum de l'horitzó
et desperta un sentiment.

Camines per la platja solitària,
sents el batec de les ones
colpejant el teu cor.
En la quietud del camí.
el moviment dels arbres,
i els aromes plàcids,
et fan percebre la vida
intrínseca que habita el
bosc.
Escrius tot el que veus
el que sents...i en cada vers,
hi despulles un sentiment.


viernes, 11 de enero de 2013

Sensacions


M'agrada mirar-te,
esbrinar que diuen
els teus ulls...
percebre una sensació
que inexplicablement
brolla...sense saber
ben bé el perquè,
provocant un sentiment.
M'agrada expressar
el que sento, 
a través d'un gest
o una paraula....
involucrant-me amb
cada fibra de l'emoció



jueves, 10 de enero de 2013

Els meus ulls


Estimo aquests ulls
que s'obren
amb la llum del dia
i em mostren camins.
I els veig encesos
quan els toca la flama
de l'amor...
He vist la senzillesa
del seu esguard...
la pupil.la reflexada
en el blau del mar.
He sentit l'admiració
que es desperta
davant un cel rogenc
que crema de tanta llum
He vist els meus ulls
amb el to de la melangia..
i els he vist plorar,
davant un mirall  d'enyorances

lunes, 7 de enero de 2013

L'ombra de la flama


Tremola la flama...

l'aire projecte el reflex
d'una ombra,
el dibuix d'un contorn, 
la corvatura d'un cos.

S'instaura l'aroma de la cera

La nit espera pacientment
en el llindar del somni...
s'esgoten les hores,

S'apaga la flama.

Cant a un devot de Sant Hubert


L'alè de la nit clama la claror,
l'horitzó tot just comença a
encendre's...
i et poses en marxa...saps
que t'esperen camins gèlids,
hores de paciència...
Sempre fidel, al teu costat,
la gossa que marca el pas i
captura la presa.
El pas dels anys t'han enfortit
la pell, la vellesa no t'espanta,
segueixes conquerint el bosc,
amb templança i respecte,
tal hi com t'ho van ensenyar
els teus avantpassats.
I tot va canviant...inclús el bosc
ha deixat de ser com era abans,
els anys no passen en va,
les experiències a vegades
colpidores, t'han fet crèixer...
i en cada solc de la teva pell,
s'hi arrenglera el traç de la
saviesa.
Un altre jorn al bosc...
i et segueix embargant l'emoció
d'antany, les hores en les que
tu, la gossa, i el bosc, sou com
un sol cos, resistint estoicament
al pas dels anys.

Isabel Ribera i Carné

sábado, 5 de enero de 2013

Nit de Reis



He mirat enrere...
amb l'inocència a les mans,
visualitzant la nit màgica
que alimenta els somnis.
He vist els ulls de la sorpresa,
la il.lusió que merma la son,
el record d'una Nit màgica.
Des del balcó de ca l'àvia,
he vist els Reis passar,..
amb el fred a les galtes,
la bufanda al coll, i el fanalet
encès, ben aprop del cor.

viernes, 4 de enero de 2013

Silenci a la ciutat

S'omplen de gent els carrers, 
llums i aparadors atrauen  
les mirades, 
són el reclam de les compres...
cerquem regals.
Caminem de pressa, amb 
el neguit al cos, a l'espera de 
trobar una nova adquisició
que ens donarà uns instants 
de plaer.
S'escolta el ressò de les veus...
l'ebullició de la gran ciutat...
i al mateix temps,
l'existència d'un gran silenci,
les mirades es tornen opaques...
i en els rostres s'intensifica la solitud.
És la societat que clama al consum

miércoles, 2 de enero de 2013

Temps de sal




Esmicolo la sorra de la platja,
em rellisca per entre els dits,
cau…fina, sobre un polsim de
records….

Se'n va el temps...
amansa les hores dins la mar.
I ve l’onada,  i torna a marxar,
i a la pell em traspua la sal.

Es curen les ferides, dins la mar