![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj57w7yWOldkLcVsPCnTx3lLY8t_HF9lz9lzQeRWD7x3srRfsxAUGXF-bWkjWJwWf7wqFoDkoKEpEcJobKt3y4r8qfUAMyOO6GfYZ92GRAs7LfrQLmWw25t7TDWKHwzoVG5zi6Of8MeHrme/s320/piano.jpg)
respira solitud,
embriagada de sons,
fosca, clareja en somni.
Tic,tac, tic, tac,
fa el rellotge.
Entre sons de piano àntic,
una veu entona melodies
de blues.
A càmera lenta dansen
fotogrames.
El perfum de la nit quieta
enllaça les mans tèbies
de desig.
Si em mires s'esfondra
el silenci, i es torna clara
la nit que embolica
el somni fosc.
Si em beses s'estremeix
la pell, i es fa tendra
la matinada freda.
Quieta la nit,
viu en un sospir.