Caure

Era un temps de pell
fràgil,
traspuava en mi l'alè
d'una absència,
el desencís dels dies buits.
Em paralitzava en el llindar
d'un pensament fosc,
i el cor se'm disparava,
ofegant-me en el seu
batec.
Hagués pogut deixar-me
anar, saltar al buit, 
caure en el parany 
del pensament fosc.
De sobte un calfred
em va recòrrer el cos, 
avisant-me del perill,
la suor freda va detindre
l'impuls.
I vaig saber
que no havia de caure.