La matinada

La matinada té aquella llum
imperturbable de quan inicia el dia,
espontània i primerenca llum.
Efímera quietud que travessa
el temps del somni
i desperta el cos arraulit,
entre llençols de lluna clara.
És l'hora de l'assossec i la calma,
i flueixen les idees,
i es mitiguen les pors,
i s'enlairen els versos...
en la primerenca llum de la matinada.

Pare

Queda lluny aquell temps..

a voltes el pensament
escurça distàncies,
com en un somni,
difuminades les imatges...
i de sobte tan clares!
I entre el record i l'enyorança,
circulen al seu aire, les llàgrimes.
The imaginat tantes vegades...
Com series ara, que diries!
quines converses tindriem...
Era una nena llavors,
només en sabia de jocs.
I es va aturar el temps,
aquell 16 d'agost.
Avui feies anys pare,
hi ho cel.lebrariem
envoltats de pastissos dolços
i abraçades, desitjos i somnis
d'una filla que enyora al pare.

llindars de lluna blanca

La gavina cerca
la blavor de la mar,
hàbil, frega lloms de sal.

L'oratge és la remor
d'un silenci fet cançó...

Tardes de temprança,
sinuosa llum d'estiu.

I el capvespre espera,
en llindars de lluna blanca.