Observes la realitat
d'un món
que no et convenç.
Tanta fressa,
tantes paraules
que no diuen res...
Navegues en un mar
encrespat, a voltes
un vent espès et tomba.
El perfil de l'inocència
no et veda el pas,
i en el camí agrest,
t'alces quan cal.
De nit albergues
en silencis reveladors,
on llargues ombres
visibles et parlen
d'un nou món.
Inventes històries,
teixeixes somnis,
apiles cançons,
a la recerca
d'aquest nou món.
Algun dia tu i joens trobarem,serà màgic,serà intens.Algun dia tu i joperdrem la por,
pentinarem un nou vent,enfilarem un nou món.Algun dia tu i joens trobarem,alçarem les manssense rancors.Algun dia tu i jo.
És en la quietudde la remor suau,al recer d'un silenciprimitiu,on senzilles fragànciesdesperten cos i pell,on isolats ens alcemper veure-hi clar.És en la quietudon ens entreguem,on ens trobem,ávids...dins un mar de desig.
He sabut del teu desigmentre et mirava,reseguint el contorn d'uns llavis temptadors.Desfent els silencisque tan bé guardes.M'has parlat de les pors,dels dies d'enyor...del temps que tan fàcilmentse'ns escapa de les mans.He sabut del teu desig,mentre s'esllavissavendòcils, pels teus cabells,els meus dits.
Et sento en la distància,no em cal presència,no em cal paraula,t'escolto a les nitsquan tots dormen, i a fora brilla un estel.M'embriago de so, de veu.No em venç la son,modulo el vers al balanseig de la teva veu.Et sento en la distànciasense saber-te,no em cal presència,no em cal paraula,només so i veu.
Cau...dòcil,
vesteix cada
racó
de tu,banya la terra seca,
esllavissa'tpels racons insòlitsd'un temps gris.Sent la veu del plor,el clam de la terra.Cau...dòcil,sobre un temps
àvid de tu.
Naveguem en el mar d'un desig,en hores buidesens omplim.Resseguim la pell fràgil,guarits de ferides,amb el bàlsamtèbi dels llavis de sal.Tremolen els cossos,
nus, corpresos,
d'alès extenuants,de petons de sal
dins el mar d'un desig.