Aromes de mar

Aromes de mar, 
pinzellades de sal
vora l'estora del teu blau.
Sense temps ni distància,
guardo l'instant 
en el tresor de la memòria,
en el calaix d'un somni
fet a mida,
en la mirada d'uns ulls delitosos,
en el silenci de la tarda fràgil,
i com més et sé, i et miro,
més em reconec, i em faig ona.

Danso amb el mar

Danso amb el mar...
incansable batec blau,
onatge d'argent
que ressegueixes
el contorn del somni.
Ets l'esclat de la matinada,
el perfum rogenc de la tarda,
el silenci de la nit absent.
Vull romandre
en les teves aigues clares,
fins fer-se visible la matinada,
fins esdevindre ona i abraçar-te.

Hi ha un paratge

Hi ha un paratge en els teus ulls

on s'hi passeja el color de l'estiu,

un indret atemporal,

d'inacabables tardes...

on s'hi dibuixen plàcids somriures,

on la brisa embolcalla la pell bruna.

Hi ha un paratge en els teus ulls

on la lluna vessa somnis,

on la matinada et desperta

versant poemes...

Tots els silencis es tornen cançó

quan el paratge visita els teus ulls.

Parlen les mirades

Parlen les mirades...

Són els ulls la veu de l'ànima?

Des del silenci d'aquest temps,

m'he tornat observador...

Em commou la bellesa 

d'un somriure,

la remor de la brisa marina,

la tendresa d'una mà amiga,

la carícia d'un bes,

una llàgrima salada,

una gota d'aigua a la cara,

el lleu crepitar d'una flama.

I després una pausa,

un silenci,

un batec,

un calfred.

I parlen le mirades...