La tarda és tan fràgil que fa mal,és un dolç dolor que em retorna
a l'interior, a saber-me mes,
a entendre'm mes,
a saber entendre als demés.
No és fàcil, per fer-ho,
cal endinsar-se en les profundes
llacunes que ens habiten,
cal abstreure'ns d'algunes
ensenyances rebudes, i adonar-se
que ni tot és negre, ni tot és blanc,
en cada sensació hi viu
la diversitat del color,
cada vida víbra amb una intensitat,
la percepció del color és ínfinita...
La tarda és tan fràgil que fa mal,
és un dolç dolor que em fa vulnerable,
i és des d'aquesta vulnerabilitat,
d'és don m'adono que cal comprendre,
que ni tot és negre, ni tot és blanc...
