Mirades d'aigua

Mirant-nos els ulls,   
sense parlar,      

tot s'omple de sentit.
A fora plou,
i l'aigua acarona
el vidre entelat.
Dolços, els llavis,
cerquen la pell.
Tèbies, les mans,
acaricien el cos.
Neix el desig.
A fora plou,
i l'aigua pinta
la nuesa
dels ulls al mirall.