![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4qsgQaZxS4fES3RtqHMCjT0W5IuvUbfPy0q62rIcZ5Mc8NGI72mfy1qYXrTJsQUsCqbQ7G3IdFvZbk8eyoE-FLAQZfNphWBa-u2cjFKsmdKCHxhjtK_5NLIYLAg7aUfPVEnwb1x_ZBm87/s320/IMG_2016-01-09+11%253A18%253A38.jpg)
Venen de lluny,
i truquen a la porta,
una tarda qualsevol
mentre el silenci ronda
la quietud del moment.
I els deixo entrar,
i em recòrren...plàcidament
pel les vetes del pensament
Tots hi tenen cabuda,
els de dolç sabor a mel,
els que amarguejen com el vi,
els que couen com la sal...
Que seríem sense tots ells?
Seriem éssers sense història,
rostres sense llum,
i ens faríem vells sense estries,
com rocs sense ferides.
Engrescadors els records,
truquen a la porta...