M'enfilo pels pensaments de les hores callades.
Pas a pas,
sobre la corda del silenci,
escric mots que perfilen
nous horitzons.
Enrere queden les creences
d'un temps que ja m'és llunyà.
Que n'és de savi el temps!
O som nosaltres que hem après
a desaprendre?
a desfer-nos de l'innecessàri,
per tornar a l'essència,
per saber el que veritablement
ens cal...
No hay comentarios:
Publicar un comentario