dels seus ulls, d'aquest mirar
que sense pronunciar-se diu tant,
d'aquest silenci que vol parlar,
i no gosa dir.
Cap distància ha d'allunyar-nos
del seu sentir, del lent viure
que li cou en l'ànima,
dels dies feixucs al recer de la solitud.
Cap distància ha d'allunyar-nos
dels actes injustos que recauen
en la humanitat.
Apaivaguem les ombres,
i fem del silenci un esclat,
encenguem la flama de la solidaritat,
aboquem-nos amb les mans
plenes de desig i el cor encès de llum.
Ara és l'hora d'escurçar distàncies,
fem-ho ja!
No hay comentarios:
Publicar un comentario