Caminant pel viarany de la solitud,he trobat un petit món interior
que no deixa de sorprendre'm.
Observo amb ulls d'infant,
quanta bellesa ens envolta...!
I si li poso ales al temps?
I si deixo volar la imaginació?
Així com ho fan els infants,
sense mesura, sense contratemps,
amb la certesa de trobar-se
inmersos en un món,
fet a la mida dels seus somnis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario