Llum del desert

Caminava pel silenci
estremidor del desert,
cercant un bri de llum
que m'encoratges,

entre dunes i miratges,
a l'esglai d'un vent
que dolçament em
fregava la pell...
en forma d'efímera carícia.
Enmig de tanta solitud
s'em feia càlida l'estança.
De sobte em va copsar
una llum molt intensa,
i no m'en sabia avenir
a tanta intensitat,
i em preguntava si era real,
o es tractava d'un miratge
que jo havia creat
per a no sentir-me sola