![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXO8VGTTdc_yMp7OlTptsaRZLZCY_ii4RSKnjsNW7gtTnd2qdTIU5X5xRXUHVmzOHP-PeQ-a-4674Ytxwy4RoAsoYk6kRnOcu_IGDl5ewnAei9hRtzfqm1_kZ4YJsTylzsjcUOpCPjMoNZ/s320/luna_anim%5B1%5D.gif)
de la foscor,
tímidament,
et vas encenen,
despulles el somni,
sembres la màgia,
l'enigme,
perfiles la fisonomia
del vers.
M'adormo al bressol
dels teus somnis
indefinits,
i ja no és fosca la nit,
tot arriba al seu fi
i conclou,
De matinada,
s'esvaeix el somni,
però perdura
la màgia i l'enigme
que il.lumina el vers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario