El temps

Que n'és d'efimer el temps!
Asseguda davant teu,
he dibuixat les hores que
se m'escapen de les mans.

Hi he volgut ralentitzar
el temps,
i percebre en tot moment
la calidesa del teu esguard
Sentir com el tacte de la
paraula ens frega la pell.
Escoltar la veu que trenca
el silenci i perllonga un temps
que se'm fa efímer,
quan m'assec davant teu.