Entre la veu i el vers

Entre la veu i el vers,
la paraula.
Entre la pell i el tacte,
la carícia.
Entre el somni i la vigilia, 
la imaginació.
Paraula, carícia, imaginació,
l'éix d'unió on convergim els dos.

Els records

Venen de lluny,
i truquen a la porta,
una tarda qualsevol
mentre el silenci ronda
la quietud del moment.
I els deixo entrar,
i em recòrren...plàcidament
pel les vetes del pensament
Tots hi tenen cabuda,
els de dolç sabor a mel,
els que amarguejen com el vi,
els que couen com la sal...
Que seríem sense tots ells?
Seriem éssers sense història,
rostres sense llum,
i ens faríem vells sense estries,
com rocs sense ferides.
Engrescadors els records,
truquen a la porta...

Vine...

Vine, 
la nit és un desert,
és l'aixopluc del somni
entre dunes apilades.
Vine, 
ensorrarem els peus
per les escletxes
de la matinada freda,
veure'm la fugida
de la lluna, sadollada,
l'horitzó encès
despertant el vers...
Vine,
he sentit el teu bes,
com un foc,
com un mar,
dolça carícia de llavis,
tacte de seda
entre vels de silenci.
Vine...

Hores callades

Escoltar el silenci 
de les hores callades.
Sentir el tacte sublim de la nit
en la pell sedosa del somni.
La nuesa del món oníric 
conjugant el verb imaginar...
I aquest silenci, aquest silenci 
que parla quan el món calla,
i es desperten els sentits...!

La mar

Per les escletxes del temps
es fon la llum.

Mar endins, domen els records...
Les onades em retornen silencis
feto cançó,
el dibuix d'un somni es perfila
sobre l'estora de sal.
Camino entre silencis i remors,
la mar és un bàlsam pels sentits...

M'enfilo pels pensaments

M'enfilo pels pensaments 
de les hores callades.
Pas a pas, 
sobre la corda del silenci, 
escric mots que perfilen 
nous horitzons.
Enrere queden les creences
d'un temps que ja m'és llunyà.
Que n'és de savi el temps!
O som nosaltres que hem après
a desaprendre?
a desfer-nos de l'innecessàri,
per tornar a l'essència,
per saber el que veritablement
ens cal...

Llum de Nadal

En la fondària dels teus ulls,
la claror,
una font d'aigua vessant nitidesa.
El matí desperta en el silenci
de la veu interior,
en la quietud de les hores reflexives.
Ara els dies es tornen dòcils,
de la mà del retrovament,
compartim estones, de nous propòsits,
noves rutes, esperances...
I el dia va fent camí...
avança imparable per viaranys
d'incerteses.
I és en els ulls de l'inocència,
en la mirada clara d'un infant,
on hi percebo la veritable llum de Nadal.