El blau i el verd

L'encís del blau,
la transparència del verd,
al recer d'un marge, 
o en les clares aigües d'un riu.
Visualitzar el rostre 
al mirall de l'aigua...
sumergir-se en ella.
Experimentar la sensació
de sentir-se unida al color,
d'esdevindre llum.
La placidesa de saber-se
en les hores quietes
quan el verd es fon en tu,
quan el blau que es perfila 
als ulls.

Mirades

Hi ha mirades 

que travessen límits,
mirades transparents 

que s' endinsen en les fondes 

llacunes del pensament

Ulls banyats de lluna.

Quin goig observar-los...
quan desperten a la màgia nocturna,
quan s' arrelen a somnis incerts...

Hi ha mirades que trasbalsen,
i copsen i corprenen,
mirades que inciten a crear versos
banyats de lluna.

Quan et miro...

Quan et miro,
cap distància és capaç 
d' allunyar-me del batec 
que em provoques...
La cadència de la llum
es fa misteri,
la corva del teu mar
es fa desig,
el capvespre sinuós
ens incita...
Quan et miro,
m'abandono al plaer,
i no em cal cap mot
per saber-te.
Només el misteri dels ulls.
Només els alès del temps,
i el batecs,
cercant-se per estimar.

Un miratge

Bufa un vent incansable,
en la fondària dels teus ulls,
el dibuix d'un miratge...

Sinuós capvespre migratori,
Turbadora mirada d'una nit
que desgrana el somni.

Vull ser la dansa del vent,
el miratge que es concentra
en els teus ulls,
la magia incansable
que et retorni la llum.

Vine, càlida mà...

Vine, càlida mà.
No em preguntis, viu l'instant...
Deixa't acaronar pel silenci
que ja és parla.
Deixa't portar pel viarany
de les sensacions que viuen
en llibertat.
Vine, mà dòcil, mostra'm la pell
sincera del teu esguard.
Parla'm dels dies de frissança,
de les nits de solitud,
digue'm com et sents...
perque et pugui acaronar,
Mà silenciosa, que amb un sol
gest ja ets parla,
vine, i perfila'm el silenci
de la tarda.

Llum de lluna

El capvespre s' ha fos 
en un silenci inquietant, 
ha travessat el llindar del somni, 
i s' ha adormit al bressol 
d'una lluna que desperta a la nit.
De sobte la foscor s' ha vist
enlluernada de llum de lluna.
Quina màgia...quin deliri
als ulls de la nit!
saber-se fosca
i llum al mateix temps!
La lluna no deixa de sorprendre
a la nit, la convida, la festeja,
li regala un mar d'argent.
Vestida d'enigme, la lluna,
volta pel llindar del somni,
còmplice de la nit,
ens convida a somiar...!

El vincle amb la lluna

Diuen els àntics,
que quan mires la lluna,
s' estableix un vincle,
una unió entre l'astre i tu.

La nit s'insinua delitosa,
al contorn d'una lluna
que obre camí al somni.
El seu fluxe va avançant
cap el món oníric,
va confluint en el punt
àlgid de la nit,
va conquerint el cos.

Els somnis deambulen 

en l'inconscient, 

vinclen l'espai del teu son,

imprevisibles, com sagetes
impulsades pel vent,
com vels etèris desvestint
el cos.

Quan acluco els ulls,
tot es torna imprevisible,
i comença el joc.