domingo, 30 de agosto de 2015

Quan et miro...

Quan et miro,
cap distància és capaç 
d' allunyar-me del batec 
que em provoques...
La cadència de la llum
es fa misteri,
la corva del teu mar
es fa desig,
el capvespre sinuós
ens incita...
Quan et miro,
m'abandono al plaer,
i no em cal cap mot
per saber-te.
Només el misteri dels ulls.
Només els alès del temps,
i el batecs,
cercant-se per estimar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario