El vincle amb la lluna

Diuen els àntics,
que quan mires la lluna,
s' estableix un vincle,
una unió entre l'astre i tu.

La nit s'insinua delitosa,
al contorn d'una lluna
que obre camí al somni.
El seu fluxe va avançant
cap el món oníric,
va confluint en el punt
àlgid de la nit,
va conquerint el cos.

Els somnis deambulen 

en l'inconscient, 

vinclen l'espai del teu son,

imprevisibles, com sagetes
impulsades pel vent,
com vels etèris desvestint
el cos.

Quan acluco els ulls,
tot es torna imprevisible,
i comença el joc.