pensament

Al galop del capvespre
s'esmuny el vent,
l'esquitx de sal
erosiona l'arena,
solca la pell,
cus la ferida,
i en el mirall nocturn,
l'ombra indefinida
embasta la llum.

Que li puc dir...

Que li puc dir a la tarda
si ella ja ho diu tot...

si al recer de la fina pluja
he vist llàgrimes colrant
de tristesa el món.
Jo voldria tenir l'esclat màgic
a les mans,
i poder apaivagar el temps
de desencís...
Dir-li al vent que li xiuxiuegi
paraules d'amor a l'injustícia,
convidar al sol a acaronar
els cors tancats,
arribar a la profunda mirada
d'un infant i veure-hi clar.
Que li puc dir a la tarda
si ella ja ho diu tot...
Si jo només sóc una petita part
d'aquest immens i fascinant món.

Àvids de lletres

L'astre sigil.lós abandona la tarda,
trenca la llum, destria el temps.
L'udol del vent remou el blau.
Un recés de pau al mirall
dels ulls que observen.
Nedo en un mar d'ombres,
viatjo en braços d'un vent rebel,
resseguint la franja de l'horitzó etern,
sutiment, amb la ploma als dits,
àvids de lletres.

Pensament de nit

Llàgrimes de sal 

a l’aixoplug d’un mar 

que convida al silenci,

divago en els records

dels dies llunyants

cercant un espai

on perpetuar el vers.

La solitud camina

en el llenç de la tarda obaga,

l’horitzó de llum es perd

en ombres de lluna.

La nit és un full de paper

on hi aboco melangies,

trossets de mi

en forma de lletres,

a voltes disperses

altres estructurades.

Talment com la vida mateixa.

I és en aquest espai de temps 

on em trobo i em refaig.

Octubre tardorenc

Observo la natura,

flueix amb les estacions.

Ara la tardor enceta camins 

d’introspecció,

mirar cap endins

i plasmar cap enforà.

L’arbre perdrà la fulla,

formarà catifes seques 

sobre el sòl del silenci 

tardorenc.

Arbre despullat de tot

seguirà fent camí,

malgrat l’hivern glaci

les seves branques,

i la nit li retalli somnis,

ell subsistirà.

Vindràn nous dies…,

i serà més savi i més vell,

enfortit i renovat,

fluirà novament amb les estacions.

Setembre

Vergonyós el sol
va despertant,
l'aroma fresc del matí
tempra l'estança,
ja aminora la xafogor   
i es desvetlla
el plàcid setembre.
Amorós, melangiós,
amable,
encetant nou cícle.
Recomençar de nou!
Setembre equilibrat
regala'ns les tardes
de pell bruna,
les nits de recolliment
i el gust d'un petó
amb sabor a prèssec,
almivar als llavis!
Lluïm el teu Sol
que poc a poc amaïnarà,
seran els vespres més opacs
i fondes les matinades.
Vindrà el temps de l'assossec
i la calma...
tatuant els records de l'estiu
a la pell renovada.

A l'abric de la nit

El meu cos petita l’abric de la nit,
viatjant de puntetes
pel somni que abraça
la foscor.
Entre llums i ombres,
instants d’incerteses
que reviuen
intervals d’inconnexió.
He volat,
he plorat,
he vist,
he sentit…
calfreds a la pell,
mentre la son esculpia
el meu cos petit,
lliure de qualsevol certesa.
La nit ha vestit d’estranyes robes
les hores inconnexes
que desperten l’inconscient.

Isabel Ribera i Carné