jueves, 2 de noviembre de 2017

Que li puc dir...



Que li puc dir a la tarda
si ella ja ho diu tot...
si al recer de la fina pluja
he vist llàgrimes colrant
de tristesa el món.
Jo voldria tenir l'esclat màgic
a les mans,
i poder apaivagar el temps
de desencís...
Dir-li al vent que li xiuxiuegi
paraules d'amor a l'injustícia,
convidar al sol a acaronar
els cors tancats,
arribar a la profunda mirada
d'un infant i veure-hi clar.
Que li puc dir a la tarda
si ella ja ho diu tot...
Si jo només sóc una petita part
d'aquest immens i fascinant món.

No hay comentarios:

Publicar un comentario