A l'abric de la nit

El meu cos petita l’abric de la nit,
viatjant de puntetes
pel somni que abraça
la foscor.
Entre llums i ombres,
instants d’incerteses
que reviuen
intervals d’inconnexió.
He volat,
he plorat,
he vist,
he sentit…
calfreds a la pell,
mentre la son esculpia
el meu cos petit,
lliure de qualsevol certesa.
La nit ha vestit d’estranyes robes
les hores inconnexes
que desperten l’inconscient.

Isabel Ribera i Carné