Creix el dia

Creix el dia...
s'instaura la calma,
cap fulla en moviment,
dormen encara els árbres.
Absolut és el repòs de l'aire,
només el cant dels ocells
altera la matinada.
Creix el dia,
desperten els árbres,
un aplec de simfoníes noves,
desvetllen la matinada.

Sirena

Sóc la sirena dels teus somnis 

secrets...
M'adormo a trenc d'alba,
la llum de la lluna, desperta 
els sentits.

L'albada és un coixí on hi resposa 
el meu cos adormit.

A la nit, 
la lluna m'encén els ulls,
i viatjo cap el teu somni  secret... 

Al concloure la nit, torno a la mar,
i asseguda a la roca, 
se'm fa present el teu somni blau...

Camino de luz

Oscurece el cielo,
la luna proyecta 
la sombra de un cuerpo.

Camino de la mano
de la soledad,
ella guía mis pasos.

Más allá de la oscuridad
de la noche...
visualizo un desierto azul.

Un camino de luz,
por donde asoma,
la ausencia de tiempo

Cau la tarda

Cau la tarda i bressola el mar..
l'horitzó agombola la llum,
cerco la inspiració en el reflex tènue 
d'un rostre que es va apagant.

Cau la tarda i bressola el mar...
i aprenc a escoltar la veu del blau, 
i entendre els seus estats.
Sento el ressò de les onades,
la melodia d'un vers inconstant,

Cau la tarda i bressola el mar...
i ordeno les paraules, 
i componc el vers que m'envia el mar...

Onada

L'onada és un esquitx 
de sal, 
una melodia que prové 
de la fondària del mar.
He vist l'onada escampar 
el color, 
vessant sobre la platja,
blaus turquesa, 
verds maragda...
La simfonia divulga somnis, 
enceta la imaginació,
promou la inspiració...
He sentit el batec 
de l'onada dins el pit,
la melodia del mar... 
fusionant els sentits.

L'interior

Quin gran mestre 
el nostre interior!
ell compren els temors, 
sap d'incerteses...
ell ens ensenya.

Requereix cert grau 
d'esforç entendre'l,
cal prendre distància 
per sentir-lo.
Saber escoltar el silenci 
per trobar-lo.

Ell ens mostra el camí,
proporciona saviesa, 
impregna quietud, 
equilibra els sentits.

Ell és la veu que ressona 
dins de cadascú.

Cercant espai

Em reconforta cercar un espai 
propi, entendre la solitud 
com a necessària per crèixer 
i saber-se, 
escoltar el silenci, compondre 
i respirar...
En una societat carent de valors,
en un món que estimula i promou
la superficialitat, 
el consum desmesurat.
Vull cercar el meu propi espai, 
imaginant, creant, sentint
traspuant en el vers...
despertant en sentiments.