jueves, 20 de julio de 2017

Poesia

En un entorn carent de valors,
on les pautes a seguir
venen determinades per certes
corrents mediàtiques que poc
tenen a veure amb el que hom desitja.
En aquesta societat disfressada
de fals benestar...sorgeix, brolla,
emana una necessitat imperiosa
d'expressar a través de la paraula;
un crit que eleva els cors
i s'escolta més enllà dels límits,
congrega, emociona...
acarona les pells, abraça els silencis,
embolica amb la seda dels dits fràgils
i reforça qualsevol sentit omès.
Sòlida roca pulida d'onatge i sal,
alenada d'aire elevant el vol.
Amiga, llàgrima, confident, ànima.
Efímer bes d'un matí inocent.
Núvol de cos ingènu que habita
entre boïres.
Poesia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario