Caminava per la nit incerta,
explorava el camí del somni…
entre rostres, imatges i indrets atemporals
l’inconscient anava despertant,
és en la quietud on ell es desvetlla,
hàbil, deambula en les dreceres
de la nit, expert en dormir a la raó.
En un instant una abraçada
va poblar tot el meu espai,
només una llum fixa acompanyava
aquell instant ple de sentit.
Tota mancança quedava reblerta
amb l’abraçada…
Al despertar, vaig entendre
que en aquell moment revelador,
jo no estava sola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario