infinites gotes
despleguen les ales,
al vol efímer del temps.
El vent les impulsa,
i cauen enjogassades
damunt la terra anhelada,
sobre l'asfalt del silenci,
entre onades de sal.
Infinites gotes
juguen a fer bassals,
una a una, cauen,
fins fer-se mirall.
No hay comentarios:
Publicar un comentario