La tarda es fon en el mirall del mar,
vestida amb ulls de lluna
cerca la carìcia dòcil
del blau.
Les onades s'enlairen
fins horitzons d'argent,
i en el mirall del mar,
el rostre de la tarda,
va cedint-li a la foscor
el pas...
La nit neix en un desert,
en un rostre
de somnis incerts,
al mirall del mar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario