jueves, 3 de marzo de 2016

Horitzons canviants


És en el silenci on percebo 
la remor, 
és en la pausa on em reconec,
en la solitud on em sé.
Els horitzons són canviants, 
sempre bells, i canviants,
d'infinits colors pinten els matins,
sense oferir resistència al canvi.

1 comentario:

  1. De nit,
    al vell mar,
    planen el remors
    de les onades
    endormiscades,
    que venen
    i van sense camins
    des d'on moren
    els nostres petons,
    fins la línia inert
    de l'horitzó,
    on sembla mort
    coms els instants passats,
    com els mots caiguts,
    com els estels
    que amaguen
    les pampallugues.
    I si tant sols la lluna
    ens vingués a visitar!

    ResponderEliminar