domingo, 20 de septiembre de 2015

Vora el mar

Vora el mar, neix la calma...
a pesar de les onades,
a pesar del seu arrebat
en front la roca foradada,
a pesar del crit de la gavina
tramuntant la tarda.
I aquest vaivè m'uneix a ell,
Ajaguda en el llenç d'un silenci
fet cançó.
Absorta en un horitzó definit
lleument per la franja divisòria
dels blaus.
Vora el mar, neix la calma...
l'aroma travessa solituds
i escurça distàncies.
Els pensaments s'inunden
del blau, i es tornen dòcils
i gentils...amorosos.
El mar em retorna la caricia
d'un temps d'amor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario