La teva veu

L'habitació s'omple 
de veu, de so.

La teva veu,
sòlida i colpidora,
desfent el silenci,
esllavissant-se 
sobre el temps.
Crèmen els últims
troncs de l'hivern.
El fred s'ha arraulit
dins la cambra.
En aquestes hores,
m'embriaga l'alè càlid 
d'una veu profunda,
pausada i acollidora.
Una veu forjada
en silencis i remors.
Una veu que creix
dins un mar revoltat,
i escampa tota 
la seva essència.