T'has aturat mai a escoltarla melodia del matí?
és un aplec de sons infinits,
sense cap mena d'estridència.
Has observat la silueta dels arbres?
Forts i vells,
en ells hi ha impresa tota la saviesa
del temps viscut.
Mira el raig com s'inclina
per entre l'escletxa de la finestra,
mira com agombola l'espai
i guareix al qui l'acull.
Tot és simple i majestuós, complaent
i equilibrat, tot manté un órdre
sense estar lligat a res.
I ara em sento unida al vers,
en aquestes hores d'escriptura,
on percebo les essències, els moviments,
els instants que em vinculen a tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario