Avui la mar m’ha dit que la miri,
que em deixi acaronar en la flassada
dels seus somnis blaus.
Poc a poc vaig entrant el meu cos
en la freda aigua, acaricio la sang blava,
la sal m'impregna la pell,
és un sabor que resseca els llavis,
li xiuxiuejo molt baixet una cançó,
una melodia de mariners
que parla de les nits de Lluna blanca
que parla de les nits de Lluna blanca
i de les marees braves...
la remor del vent du l’olor de la mar,
els meus sentits queden alliberats,
percebo tot l’entorn
i deixo que la melodia s’escolti per arreu.
La mar abraça la meva cançó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario