fràgil com la pell de l'inocència.
I mirava al cel...
cercava respostes en els núvols
que dansaven amb el vent.
Potser hi cercava uns ulls
que em parlessin,
o l'abraçada càlida d'una tarda
d'estiu.
I al mirar-lo,
vaig sentir la calidesa
del seu esguard,
l'escletxa de llum que sorgia
rere el núvol, fent-me saber,
que no estava sola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario