A l'hivern

Caminem sobre l'estora
de l'hivern,
El so del vent s'esllavissa
rere l'ombra del silenci. 
Arribem a la casa de pedra,
el gemec de la fusta
ens parla d'un temps antic.
Encen's el foc,
el fred s'aixopluga en la pedra,
i es fa càlida l'estança.
Mentre va cremant la llenya,
suren els records...
s'esplaia la conversa.
A l'abric del desig,
creuem les mirades.
I arriba el primer petó,
mentre la llenya es va fent
brasa.