Somiava que volava,sense ales,
sense bec,
el mes cos s'alçava.
Fluia amb el vent,
em desplaçava fàcilment
per qualsevol indret.
Respirava l'alè de llibertat.
Em sentia fràgil,
i al mateix temps
m'envaia una gran fortalesa,
tota jo entrava en contacte
amb la natura,
i aquell aire era tant pur
i net..!
De sobte vaig començar
a descendre...
amb el dubte de saber
si tocaria de nou el terra.
I així va ser,
vaig arribar a una platja,
sobre una roca
on plàcidament,
vaig contemplar el mar....
No hay comentarios:
Publicar un comentario