vaig saber escoltar
els teus silencis,
vaig aprendre a intuir
les teves mirades...
No em calia el mot
per entendre't,
tot el teu cos
era pura expressió...
i jo em lliurava
a la tèbiesa
dels teus llavis callats,
un capvespre silenciós,
vora un mar espurnejant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario