El pierrot

Viu solitàri...el pierrot, 
rere una capa blanca,
encén els seus ulls
pintats,
s'emblanquina el rostre
per apropar-se a la lluna,
fràgil i enamorat...
s'adorm als seus peus,
sent el tacte de la solitud,
a través de la llàgrima
que li recòrre la pell.
Camina sobre una estora
de melangia...
perseguint un impossible,
captivat en veure el cel
d'estels...que la lluna
li envia.