lunes, 7 de enero de 2013

Cant a un devot de Sant Hubert


L'alè de la nit clama la claror,
l'horitzó tot just comença a
encendre's...
i et poses en marxa...saps
que t'esperen camins gèlids,
hores de paciència...
Sempre fidel, al teu costat,
la gossa que marca el pas i
captura la presa.
El pas dels anys t'han enfortit
la pell, la vellesa no t'espanta,
segueixes conquerint el bosc,
amb templança i respecte,
tal hi com t'ho van ensenyar
els teus avantpassats.
I tot va canviant...inclús el bosc
ha deixat de ser com era abans,
els anys no passen en va,
les experiències a vegades
colpidores, t'han fet crèixer...
i en cada solc de la teva pell,
s'hi arrenglera el traç de la
saviesa.
Un altre jorn al bosc...
i et segueix embargant l'emoció
d'antany, les hores en les que
tu, la gossa, i el bosc, sou com
un sol cos, resistint estoicament
al pas dels anys.

Isabel Ribera i Carné

No hay comentarios:

Publicar un comentario