A la falda del banc
solitàri, hi reposa un
llibre obert. El vent,
impacient cerca la seva
història... Passegen
per estores de tardor...a l'aixoplug d'un arbre vell, els enamorats, s'abracen, es pronuncien paraules d'amor. El bes de la tarda, despulla lletres al
vent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario