Ànima lliure

Quan et miro, se me'n va el temps...
i em perdo en la bellesa 
d'una mirada turbadora, 
hipnòtica llum dels teus ulls.

Quan t'acarono,
m'endinso en el món dels contes,
travesso la frontera del somni,
i et veig cavalcant,
enmig de l'espessa boira del bosc
per camins de fang i pedres,
vorejant castells medievals.
Bruixes i fades sorgeixen de la nit, 
i tu cavalques, sota l'embruix de la lluna,
sense guaitar enrera.

Quan et miro, se me'n va el temps...
i em perdo en la noble mirada
d'una ànima lliure.

Un desig

La llum esmorteïda
de finals de setembre,
convoca els nostres esguards,
un regust d'eyorança
anuncia el final de l'estiu.
La platja solitària ens acull,
caminem de la mà,
vorejant l'esquitx de les onades
que es depositen als peus.
Sabem dels nostres límits,
conscients de la placidesa
que ofereix lo efímer,
ens abandonem al plaer...
Deixo que les teves mans
llisquin per la meva pell
ávida de tu,
que els teus llavis humits
forgin de pètals els meus.
Cos a cos, ens omplim
de carícies noves,
de plaer compartit...
sota l'embruix d'una lluna
expectant que ens mira,
còmplice del nostre desig.

Les platges són racons

Les platges són racons de silencis 
salats,
de brisa salobre amolsint la pell,
amb remors pausats,
que li van guanyant terreny a la sorra,
engolint petxines de mar.

Les platges són racons deserts,
on cada petjada forma un solc, 
un calaix obert al somni.

Les platges són racons secrets
on s'hi perdent els amants,
corpresos de llavis salats,
dins un mar ondulant 
que tatua el desig dels cossos humits, 
damunt la sorra molla.

Jo et sentia ben a prop

Jo et sentia ben a prop,

la tendresa de les teves mans
esculpia el meu cos.
Era fàcil esbrinar-te
en el silenci i emplenar-se
de nous mots...
Jo et sentia ben a prop,
i arraulida en la teva pell
cercava l'aroma del teu cos.
Macerant-me en l'elixir de l'amor,
descobrint cada racó dels dos.
Jo et sentia ben a prop,
i creixia en franquesa
el nostre amor,
i era plàcid, i tendre, i dolç...

Tot es va movent

Res és estàtic,
tot es va movent...
Ens movem nosaltres
i es mou el temps.
Avesats a una rutina
poc complaent,
resignats, fràgils
i valents,
navegants incansables
en el mar de les emocions,
fluctuant amb l'inconscient.
Res és estàtic,
tot es va movent...
es mouen els somnis.
i es mou el temps.

Tantes tardes t'he pensat

Tantes tardes t'he pensat,

de la mà d'un café amarg,
amb l'aroma de l'oblid,
i el record de les carícies
d'un temps fugit.
Removent el sucre
d'uns petons
que encara puc sentir.
Tantes tardes t'he pensat...
de la mà de l'enyorança,
fidel companya
en aquestes hores
de silenci acompassat.
Poc a poc el temps adorm
els records...
I sé que arribarà l'hora
de colgar-los,
de saber que el silenci
de la tarda,
serà l'esclat d'un nou brogit.

Ulls glaucs

Em tempten els ulls glaucs,
navegants cadenciosos
del teu mar.
Enfilant-se pel perfil
sinuós de la tarda,
dibuixant l'anatomia del cos,
resseguint la carena del somni.
Em tempten els ulls glaucs,
quan s' instal.len entre capes
de silenci,
al reducte d'algun secret.
Misteriosos i estranys...
fràgils, ulls glaucs.