Veus del desert

A càmera lenta,
per entre solcs

de sorra fina,
per entre silencis
estremidors,
desplaço el cos,
per entre espais
atemporals,
despullo el temps,
i les hores copsen
els sentits.
Les veus del desert
dansen amb el vent,
com ulls de lluna
en l’horitzó,
com vels eteris
fregant el cos.
Escric versos
amb tinta roja
del desert.

Entre llibres i llençols

Entre llibres i llençols

batega un desig,
de sinuosa llum 
es vesteix la tarda,
de carícies noves
esculpint el cos,
d’aromes suaus
traspuant la pell.
Abraça’m de matinada,
quan encara perduri 
el teu aroma en el meu cos.
Desperta’m a besades,
mentre els dos veiem
sortir el sol.
Entre llibres i llençols,
a l’esclat d’un desig,
tu i jo

Mirant al món

Observes la realitat
d'un món
que no et convenç.
Tanta fressa,
tantes paraules
que no diuen res...
Navegues en un mar 
encrespat, a voltes 
un vent espès et tomba.
El perfil de l'inocència
no et veda el pas,
i en el camí agrest, 
t'alces  quan cal.
De nit albergues 
en silencis reveladors, 
on llargues ombres 
visibles et parlen 
d'un nou món.
Inventes històries,
teixeixes somnis,
apiles cançons,
a la recerca
d'aquest nou món.

Algun dia

Algun dia tu i jo
ens trobarem,
serà màgic,
serà intens.
Algun dia tu i jo
perdrem la por,
pentinarem 
un nou vent,
enfilarem 
un nou món.
Algun dia tu i jo
ens trobarem,
alçarem les mans
sense rancors.
Algun dia tu i jo.

Quietud

És en la quietud
de la remor suau,
al recer d'un silenci
primitiu,
on senzilles fragàncies
desperten cos i pell,
on isolats ens alcem
per veure-hi clar.
És en la quietud
on ens entreguem,
on ens trobem,
ávids...
dins un mar de desig.
 

Desig

He sabut del teu desig
mentre et mirava,
reseguint el contorn 
d'uns llavis temptadors.
Desfent els silencis
que tan bé guardes.
M'has parlat de les pors,
dels dies d'enyor...
del temps que tan fàcilment
se'ns escapa de les mans.
He sabut del teu desig,
mentre s'esllavissaven
dòcils, pels teus cabells,
els meus dits.

So i veu

Et sento en la distància,
no em cal presència,
no em cal paraula,
t'escolto a les nits
quan tots dormen, 
i a fora brilla un estel.
M'embriago de so, de veu.
No em venç la son,
modulo el vers 
al balanseig de la teva veu.
Et sento en la distància
sense saber-te,
no em cal presència,
no em cal paraula,
només so i veu.