Ets el mirall

Ets el mirall que despulla
el meu silenci,
el mirall d'una tarda acollidora.
Vora el mar,
he vist la llum dels teus ulls
encesos...
i un somriure provocador.
He desa't sensacions,
pensaments,
imaginant moments
que encara estan per vindre...
Ets el mirall on hi aboco el desig, 
el somni, el temps compartit.
Ets el mirall dels meus silencis
i dels meus neguits...

Percepcions

Observo el moviment
dels núvols,
la diversitat dels blaus,
la plasticitat de les formes,
Desconec qualsevol designi..
Escolto el mot que travessa
l'aire...suau, intangible,

i tot es va situant al seu lloc,

i tot va prenent forma...

I jo acarono espais,
amb l'anhel de saber-te.

Intensa llum

La nit recull silencis
i desa mots,
i allisa el camí del somni

La nit avui no gosa dormir,
una intensa llum aclapara
la seva estança...

Llum de lluna,
rodona, fugaç i delirant.

Anhels

Se'n va la llum
i el silenci es queda...
i sento el batec de la solitud,
i ploro, llàgrimes d'anhels,
l'entorn és ple de paraules
i discursos sense cap sentit,
i desfaig els neguits dins el vers,
per retrobar-me amb la veritable
essència de les coses.
Quan la llum se'n va 
i el silenci es queda...
tota jo sóc presa del sentiment 

Caminant

Espera'm dalt del cim,
no deixis d'avançar,
no miris enrere,
tot el que has viscut

forma part de la teva
història,
recorda-ho només
quan et pessigui
l'enyorança..
però no en facis
un gra massa,
no deixis que el passat
envaeixi el teu espai vital.
Espera'm dalt del cim,
no sé que em depararà el camí,
ni tampoc sé fins quan...
sigui el que sigui, 
passi el que passi,
jo segueixo caminant... 

Sense mots

Amb el pas del temps
vaig saber escoltar
els teus silencis,
vaig aprendre a intuir
les teves mirades...

No em calia el mot
per entendre't,
tot el teu cos
era pura expressió...

i jo em lliurava
a la tèbiesa
dels teus llavis callats,

un capvespre silenciós,
vora un mar espurnejant.   

Al recer del temps

La brisa dulcifica
la tarda...
m'instal.lo al recer

del teu pit,
sento el batec del cor,
sento l'alè desfent
silencis...
Se'n va el raig de sol,
tènue i delicat abandona
la tarda,
i tu i jo ens abracem,
plàcidament...
al recer d'un temps
que hem fet nostre.